Museu Rat Penat de Mascanada

Retalls

2011-01-03T21:34:00.006+01:00

2010-11-10T18:23:00.003+01:00

Per Nadal tampoc va malament una mica de cultura.
Si és que voleu visitar el Museu Ratpenat, feu una reserva i tindrem obert.
(minim sis persones)

Obertura del museu Rat-Penat la primera setmana d’agost

2010-07-15T13:21:00.001+02:00

Aquest proper mes d’agost, els dies que van del 2 al 8, ambdos inclosos, us convidem perquè vingueu i així poder gaudir junts d’una bona estona tot i fent una visita al Museu del Rat-Penat, entrant d’una manera amena i simpàtica en un racó de Sant Feliu, en un món quasi bé de joguina, que no per això deixa enrere la seriositat i el testimoni d’un passat, el nostre, i que abraça potser més que tot el món mariner, entre d’altres, puig que la Col.lecció també dóna testimoni d’un temps industrial així com el món de la joguina representat per un bon nombre de baldufes, algunes d’elles de mida gegantina. Tanmateix us podem explicar, a la vegada que mostrar el procés de restauració d’un molí de vent ‘aiguader’ i que estem quasibé a punt d’acabar.

La passejada pel taller del Rat-Penat tampoc us la podeu perdre, puig que és d’aquí on ha sortit tot i no deixa d’encuriosir a qui ja ha fet la visita.
Són innombrables la gran quantitat de curiositats que us podeu emportar a la vostra memòria; escultures fetes amb la tècnica del trencadís, màquines de vapor a petita escala, ‘la bicicleta galàctica’, els poemes visuals, i el més important i per damunt de tot, el nostre mim, tal vegada potser explicant aquella anècdota, aquells records d’infància i que potser, tal vegada han sigut la guspira perquè tot plegat us ompli l’ànima de tendresa; la sensibilitat que sens volguer de vegades deixem enrere.
Aprofiteu aquests dies en què tindrem obert, ja que, per falta de cap ajut aquesta Col.lecció roman tancada la resta de l’any, i si fem aquestes visites puntuals al mes d’agost és degut a què moltes persones ho demanen.
Agraïrem la confirmació de les vostres visites, ja que aquestes, més que guiades són viscudes, i degut a que cada cosa vol el seu temps i si ho fem d’aquesta manera, de ben segur que podrem ben gaudir-ne.
La col.lecció romandra oberta a la tarda, de 17:30 a 20:30.
Per més informació podeu trucar al telèfon 665 422 830 i demanar pel Rat-Penat.
Us hi esperem!

Record per un bon amic.

2010-06-13T11:29:00.009+02:00

De nou la nit torna a ser el bressol de les meves hores quietes, moments sense temps mesura ni estalvi, a on el meu pensament pren, de la foscor, les seves ales màgiques i lleugeres , i com papallona de nit, volant, recull de cadascun dels meus records l’aroma, i que avui oloreja més si cal a pau i tendresa.

Avui voldria trencar el tel de l’oblit, a on reposen unes imatges silenciades pel pas dels anys, de totes aquelles persones, que amb el seu tarannà ens volgueren ensenyar, fer-nos entendre, que a la vida quasi tot val la pena; el que més i com ells, la seva senzillesa, la més clara i planera, la que no t’ha de costar si vols apropar-t’hi, i que tot plegat el seu record pot ben ajudar-te si és que vols seguir la seva estela.

Damunt la taula, en aquell raconet de taller on sempre m’hi deixo caure per escriure, avui també i de nou, hi volen les fades, i si acostes l’oïda al silenci de la nit, la seva foscor pot omplir-te l’ ànima, que a vegades arriba cansada, buida, abatuda... és igual, per unes hores mal viscudes i que si no fós per aquests moments, malament païdes. Avui la nit ve pautada pel record d’un bon amic i que ja fa temps que ens falta.

En Tinet fou sempre aquell llibre amic, senzill i a l’abast, obert i que mai tancava. La senya a on poguer preguntar qualsevol detall dels seus anys viscuts amb l’ofici donat per l’experiència de la mar i que, en el seu cas, era molt extens, doncs s’hi aplegava el port, pescadors, mestres d’aixa i més que tot, les nostres barques.

El seu món de la nit el gastà feinejant amb la Teranyina, (Pesca d’encerclament), després d’una jornada de treball en una fàbrica suro-tapera. Tot plegat testimoni d’uns temps que foren difícils per les necessitats de moltes famílies, i que en el pas dels anys, totes aquestes vicissituds s’hi sentia bé explicant-les, sempre amanides amb un somriure.

Per aquells anys, es donà el cas que molts propietaris de fàbriques de taps de suro eren també armadors de barques de pesca, d’entre ells els senyors: Tomàs Buscarons, en Payró i l’Alfred Mont.

No haig de fer cap esforç per recordar el que molt li agradava, i era venir a veure’m a on treballo. Realment per a ell aquell dia era festa! També férem junts algunes fires i exposicions de les quals en sortira guardonat, puig que la seva obra desprenia molta finesa, fruit d’unes mans destres, tal vegada ja cansades, però que sempre donaren més del que podien.

Malgrat que sembli carrincló, en aquest meu món de la nit, i com ja he dit de silencis i fades, tots aquests nostres moments viscuts hi són encara i els aprofito; veig aquell home valent davant la vida i que no sempre li donara la mà dreta, però que tampoc poguera amagar-li la seva afició, el seu somriure.

En Sebastià Pasqual i Rosselló, o simplement com ja he dit en Tia-net, fóu l’amic sense condicions; amb tot generós, planer i de bon aprendre. Les hores que ambdós ens poguerem regalar avui les recordo amb la mirada més dolça a la vegada que salobre, puig que en Tià fóu potser, tal vegada sempre, més que tot un home de la mar; maquetista excel.lent i per damunt de tot, i com a onada més alta, una gran persona.

En una de les moltíssimes xerrades que junts tinguerem li vaig explicar el que aleshores eren els apunts d’un bonic projecte, el de fer un museu que donés cabuda, i més que tot testimoni d’un passat ben nostre; més concretament el del món mariner, que l’estàvem desant en l’oblit i que tot plegat calia recuperar-lo.

Doncs bé, mai li vaig demanar res, malgrat que la seva manera generosa de pensar, embolicada amb moltíssima il.lusió pel projecte, fera que hi volgués ser-hi, i d’aquesta manera, fer quelcom, i és molt; donara per Sant Feliu, i sense cap condició, un parell d’embarcacions a petita escala: una per anar a pescar al bou, així com l’altra, que era un llagut encorredós. També uns apunts dibuixats de manera molt clara, com a persona que sap per allà a on navega, i que mostràven la manera com es feia ‘La pesca al bou’; i com a peces a tamany real tot l’equip complert del llum Petromax, format per un dipòsit, la manxa, el sistema de fixació i el mateix llum, que havia estat de la barca que un dia es va construïr per poder anar a pescar amb menys obligacions, (pesca d’esbarjo), dos rems, un bossell de tres ulls que podia haber estat d’una Barca de mitjana, o bé, d’un Llagut gran, així com diverses peces, entre elles una sàssola.

Crec que en Tià sentia el que feia, a la vegada que respirava tranquilitat, puig que sabia que aquella petita part del que havia estat la seva vida i que tant estimava, havia trobat un lloc a on desar-ho perquè un altre dia, altres persones, potser d’una altra manera ho poguéssin gaudir a la vegada que fer pal.lès un passat valent, el nostre, i que a poc a poc, se’ns va escorrint per l’escletxa del pas del temps, i que si ningú hi fa res, aquestes històries ben mossegades per l’oblit, altres generacions no podran gaudir-les.

Llargues estones poguerem parlar-ne, així li vaig explicar, així és com ho he anat fent i així és com avui es troba; tot ben conservat, restaurat i qui vulgui així ho pot veure.

Sempre m´ha quedat la recança que en Tianet no hagi pogut veure el museu tal i com avui es troba. D´haber-ho pogut fer veuria aquell raconet a on hi té, entre d’altres peces, aquelles dues embarcacions que es fan companyia amb moltes d’altres, colorejant un passat ganxó, el nostre, d’argentada escata; d’homes valents tots ells, i dintre les seves possibilitats, molt emprenedors.

Malgrat que avui sembli que a poca gent li importi massa, i deixant que el fort vent de l’oblit fagi caure d’aquest bonic arbre que fóra Sant Feliu, les seves darreres fulles, i dir-te que totes aquelles il.lusions que ens explicarem, avui, totes elles, es troben tombades en el sorral, tristes, malmeses per no poder arribar a tocar la Mar salada.

No trobo el recolzament de la gent que si realment volguéssin podrien i haurien d’ajudar-nos; per tant, aquest buit fa que el destí final d’aquest museu, que va ser pensat pel poble, sigui del tot incert, i té poques possibilitats en quan a quedar-se a Sant Feliu, però, sí que ho prometo, i arribat el moment és molt probable que si tot plegat ens rellisca de les mans, tampoc ha de caure a terra, bé que trobaré qui amb mim l’aculli, el mereixi, sàpiga fer-se’l seu i pugui ben gaudir-ne.

Naturalment tot sortirà ben documentat, de manera que en el pas dels anys, qui tingui el goig de contemplar-lo pugui trobar la ressenya d’aquella o aquelles persones que gastaren o guanyaren unes hores tal vegada a la son, per donar-los o fer-los-hi un món millor, més agradable i tendre.

Ara, avui, és la nit, i ben segur que no és el moment per entrar a parlar de polítiques barates i demagògiques ni ajuntaments, que sols serviria per embrutar, tombar aquesta nit nostre emmascarant un bonic retall que fóra ben viscut de les nostres vides.

I ara que hi sóc posat, tampoc voldria deixar en l’anonimat en Josep i en Joan, ambdós germans de’n Tianet, i que també, d’alguna manera, volgueren en el seu dia deixar la seva petxa en el museu fent donació de diferents peces.

En Josep donà un motor Pallarès 6 Hp construït a Palamós, que havia sigut de l’embarcació que ell mateix emprava en la pesca d’esbarjo. També un Petromax petit, una sàssola, varis palangres i peces diverses. Així mateix, un munt d’anècdotes explicades i viscudes alhora, de les quals, la que més encuriosit em va deixar va ser l’explicació d’un remei mariner que gairebé ho guaria tot; recepta del seu pare, aquest remei aleshores forani per Sant Feliu, arribà aquí de mans dels Caleros (pescadors de l’Atmetlla de Mar) i que s’instalaren sobretot a Palamós.

En Joan, m’obsequià amb un mirall per anar a fer urissos (garotes) i un parell de fitores.

A tots ells vagi la meva admiració, per a tota una família salada marinera, el seu grapat d’humanitat i senzillesa i que mai voldré oblidar. I és important dir i remarcar que aquestes aportacions foren fetes amb tota la il.lusió per haber trobat un lloc ( St. Feliu) on ben desar-ho.

Rat-Penat.

Principis de 2010.

El Rat Penat segons Joaquim Pijoan

2010-02-14T12:46:00.004+01:00

Arribem a Mascanada, una petita vall del terme municipal de la vila ganxona, o d'un llogarret perdut en aquest nordest ibèric, com li agrada de dir al nostre Rat Penat, motiu de la visita. Eixut de cara i de pell colrada pel sol, o per la lluna, pell d'home de mar, i ens rep acollidor, encara que sigui a última hora d'una tarda freda d'hivern, amb el seu secretari particular, un ca bellugadís que respon al nom de Freud. I és que el reialme del Rat Penat és la nit. De parla vigorosa i franca, submergit en el seu món particular, un món fet d'una poètica visual molt personal, surreal i viscuda, parida en una ebullició constant de la ment, un pensament que no descansa i destil.la tota una imago mundi que està per damunt de patums polítiques, ideologies caduques, àdhuc divinitats espúries. Passem a les sales del museu, un arbre condensa aquesta ebullició mental que tant veu en el diner que mou món i afanys dels homes el més gran mal, com es sent orgullós d'haver recuperat tants estris de la història que neix amb la revolució industrial i mor, avui, perquè Ganxònia només vegeta, i ja no té l'efervescència industrial i cultural de finals del segle XIX. No no parlarem més de la gàbia d'or mentre els mussols savis determinen què ens convé i que ens perjudica, en un inacabable exercici de miopia congènita. I passem a la sala marinera, les reproduccions de barques i embarcacions ben diverses, tot treballat fins a l'últim detall, minuciós, fregant la perfecció, milers d'hores de dedicació exhaustiva. Homenatge als mestres d'aixa locals i a un temps perdut per sempre. I que el Rat Penat de Mascanada ha fet reviure a escala reduïda per a la història local, cas que els mussols locals es dignin fixar-se en la història, cosa de moment improbable, tan atrafegats estan pulint les seves ideologies respectives. Dintre d'un orinal que penja del sostre un despertador marca una hora permanent, estàtica, muda. I això?, pregunta el diletant: És l'hora d'anar a la merda. Més clar l'aigua. No hi ha cap posat intel.lectualoide, d'aquests que gasta la caterva urbana, ni el primfilament de la poesia visual brossiana, que tant deleix els nostres gurus artístics, els qui dicten què és i què no és poesia. El Rat Penat ens fa una demostració dels seus ginys, ara ja som al seu taller, del mecanisme d'un motor de vapor en miniatura, el seu casc per fer quilòmetres amb la bicicleta galàctica. I ens toca la vall del riu vermell amb l'harmònica mentre en Freud hi posa udolant la lletra pertinent. S'ha fet fosc, sortim al pati i el silenci de la nit ens dicta una melodia a la qual les nostres oïdes urbanes són insensibles. Només el Rat Penat, ara ja plenament inserit en els seus dominis nocturns, en copsa l'harmonia. És el reialme de la nit. El seu reialme. El món personal i intransferible del nostre Rat Penat de mirada escrutadora i ales d'una sedosa i dúctil volada. Va pensiero sull'alli dorate...

Joaquim Pijoan-Catalan Artist

Un retall d’història i un pensament afegit

2010-02-13T22:20:00.008+01:00

Avui i ja en moments propers a la seva finalització es troba en el taller de la col•lecció Rat Penat a Mascanada la maqueta d'una embarcació que ha d'afegir-se a les ja existents, així com donar fe d'un retall d'història del que ha estat el tarannà i la vida marinera del poble de Sant Feliu de Guíxols, i en aquest cas dels anys 50.

D’entrada, i malgrat que de relliscada, puig que en podria parlar més extensament, vull fer-vos una petita ressenya. En definitiva, es tracta de la reproducció a petita escala de la que en podríem dir que fou la primera barca que de manera seriosa i formal s’emprava per portar a barquejar tots aquells primers turistes que gairebé vingueren a estrenar Costa Brava.

Aquesta embarcació fou bastida pel mestre d’aixa Ramon Gay en la drassana que tenia i té al carrer Sant Isidre, i quines mides i en el transcurs de relativament poc temps li foren modificades, donant-li més eslora, sempre degudes i ajustades a les seves necessitats com era la seguretat en quant a la navegació, així com millorar la qualitat i comoditat del viatger.

La seva vida útil va acabar-la a l’altra companyia, també de Sant Feliu, a la qual va ser venuda, Cruceros Costa Brava, i que l’emprà per a viatges de curta durada com donava fe la pissarra que portava muntada sobre el pont on s’hi podia llegir “Servicio de playas para bañistas Sant Pol - S’Agaró – La Conca”.

Quan en principi en Ramon Gay va fer-la donava servei fent el trajecte Sant Feliu – Tossa – Sant Feliu. Aquesta embarcació, com ja he dit, va tenir diferents mides, però mai sobrepassaren els deu metres d’eslora, així com el nombre de places que mai no va ser superior a les 42.

Aquest retall del que ha estat la nostra història no és més que una molt petita part de totes, i n’hi ha un munt, que sempre i en aquest cas Sant Feliu de Guíxols els hi ha girat l’esquena, deixant que l’oblit les faci ben seves, i no deixa de ser curiós, a la vegada que estrany, i és la meva opinió que sembla que ens hem o volem oblidar d’uns orígens, els nostres, sempre lligats molt estretament amb la mar i amb la riquesa, la cultura que no deixa de ser saviesa i que tot plegat comporta, i que avui per avui a les persones que els hauria de preocupar tanquen els ulls o si no passen per l’altra vorera, tal vegada per no trobar-se amb algú que els fes nosa, que dintre de les seves possibilitats vol posar aquell petit granet de sorra perquè tot això no s’acabi perdent i no volen entendre que això comporta molt sacrifici, estalvi, voluntat per guanyar hores a la son, i una estimació per una ciutat com Sant Feliu que certament, estimar-la prou que costa.

Sigui com sigui, molt em dol, i amb l’ànima ressentida, vull recordar-vos aquella frase tant repetida, i no sempre escoltada, que parla d’una gàbia d’or plena de mussols, malgrat que tots no ho siguin, i si amb això ofenc algú prou que ho sento, però és el meu pensament i avui per avui i malgrat tot, encara pot aixecar el vol i dintre les possibilitats que comporta el viure, el no dir mentides pot fer-nos sentir més lliures.

Rat Penat 2009

Obertura de la col•lecció del 25 de desembre de 2009 al 2 de gener del 2010, en horari de matins 11h. a 13h.

2009-11-30T16:08:00.002+01:00

La col•lecció Rat Penat, juntament amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols i davant l’interès mostrat per gran nombre de persones per poder visitar-la, ja no tant sols de la nostra ciutat, hem acordat portar a terme l’obertura de l’esmentada col•lecció els dies que van del 25 de desembre de 2009 al 2 de gener del 2010, en horari de matins 11h. a 13h.

En aquestes visites que seran guiades us podreu endinsar en un món mariner, el dels nostres avis mitjançant la contemplació de gran quantitat de maquetes, barques i vaixells que en la seva majoria han format part d’un nostre passat i que correspon a un bon tros de costa i que engloba Palamós, Sant Feliu i Tossa, entre d’altres. Així mateix podreu entendre com podia haver estat el dia a dia d’una família de pescadors tot visitant la cuina – menjador que a tamany real compta la mateixa col•lecció i que reflecteix austeritat, senzillesa i autenticitat, i no deixa d’encuriosir a qui ja l’ha visitada.

Així mateix es podrà mostrar i fer un petit repàs a un passat industrial, i més concretament el que fa referència a la força motriu que provinent del que foren els motors de vapor i que serviren per impulsar tota mena de màquines, locomotores de tren, vaixells, etc. Aquestes maquetes totes elles tenen el seu funcionament real i si es dóna el cas i ho permet el temps de visita se’n podrà posar en funcionament alguna.

Com ja molta gent sap, la col•lecció mostra un grapat d’escultura feta amb la tècnica del trencadís, així com un gran número de poemes visuals entre d’altres curiositats, i que tot plegat fa que sigui una bona cullerada per passar una bona estona, per tant us hi esperem!!!

A ser possible agrairíem que confirméssiu la vostra visita. Podeu demanar més informació al Tel. 665 422 830.

Rat Penat
Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols

Activitats Educatives

2009-10-29T12:10:00.006+01:00

La Cuina-Menjador d'una Casa de Pescadors

2009-04-01T16:53:00.006+02:00

Avui voldria acostar-vos un xic en el què és aquest món petit i bonic, i que estem fent crèixer dintre del què és la Col.lecció Rat-Penat de Mascanada.

Degut a la quantitat de material del què disposem, ens hem vist obligats a fer una petita ampliació en quant al local, habilitant el garatge del cotxe i reconvertint-lo amb el què podria ser una cuina-menjador d’una casa de pescadors, i que podria haber estat ben bé del mateix poble, Sant Feliu de Guíxols.

En la seva construcció he emprat un bon tant per cent de materials procedents del desguàs, malgrat que molt concrets en quan a sentiments, ja que tots ells han vingut i format part del què ha estat el meu viure. He volgut fer renèixer l’olor, l’escalfor, vivències i records que amb el pas del temps s’han anat amuntegant en el meu dintre, ja sigui de qualsevol biga o maó, i la veritat és que ara que ja està acabat, tot això s’hi respira.

D’altra banda, fer ús dels materials que avui es llencen, m’ha ajudat en quan al pressupost del que disposo i que possiblement, de no haber-ho fet d’aquesta manera no s’hagués pogut portar a terme tan aviat, puig que, fins al dia d’avui, no he rebut ajut de cap mena.

No deixa de ser curiós per al visitant quan faci la visita, poder-li explicar, a l’ensems que ho podrà palpar i viure, com dintre d’una cuina hi podia haber hagut un pou per treure aigua, també una manera que avui pot semblar-nos precària, de poder tenir una mica d’aigua per a rentar els plats mitjançant un petit dipòsit amb aixeta. Com es podia cuinar fent ús d’una petita llar de foc, o bé amb els fogons que cremaven carbó, així com la carbonera adossada més a prop, (més endavant, i ja en temps més recents, i en quan a la manera de cuinar, es fera mitjançant diferents formes, com és el cas de gas ciutat, benzina, o també petroli).

En quan a l’enllumenat, se’n podia fer ús de diferents maneres que també hi són representades: la llàntia, espelmes, carbur, o bé el petromax. I quan de tot això, en podem explicar el seu funcionament, que en el cas del llum de carbur, o bé del petromax, no deixen de ser ben curiosos, sobretot per a les persones més joves, que avui dia, per encendre un llum tan sols els cal prèmer un interruptor.

En un raconet s’hi troba tal vegada, i perquè en quedi constància, puig que moltes vegades amb el pas dels anys tot s’esborra, una molt petita –no sé si està ben dit-, capella, doncs és com una obertura enfonsada dintre un mur de pedra i de manera molt senzilla, a on tenir desada aquella imatge, i unes flors, a manera de recurs a on, amb humilitat i molt coratge, moltes vegades la muller del pescador pregava tot demanant respecte per la vida del pescador, home i pare a la vegada, que dintre del mar feinejava quan, una fosca nit i el mal temps sobrepasaba la seva pròpia valentia.
També s’hi podrà flairar aquella finura, el regust de la dona del pescador, treballadora abnegada i quasi sempre de la seva austeritat conformada, que molt sovint la seva felicitat la trobava sargint uns pantalons esparracats, o fent una jupa perquè donés un xic d’escalfor a un cos molt cansat, arreserant-t’el de la salabró del vent humit i fred d’una llarga nit tancada.

Com ja he dit, aquesta mancança de medis, i en quan a les famílies marineres d’aquells anys, feren que la dona del pescador fóra el puntal, arjau i timó de tota la família.

Es donava ben sovint el cas que aquella dona, del no res podia fer-ne un miracle, i és el cas en què, moltes vegades, els homes arribaven a casa amb no res, per no dir amb les mans buides.

El seu jornal eren quatre peixos malmesos, rebutjats o mastegats per la pròpia xarxa. També, moltes vegades i degut al mal temps, no haber pogut anar a llevar com tocava. Doncs bé, vet-ho aquí el miracle! L’olla, la cassola al foc, potser quatre patates, un xic de ceba, tomata, i uns quans alls! I aquest saber fer d’aquella dona bé podria portar un plat calent a taula.

Ja sé que tal vegada m’estic embolicant molt, quan tan sols us volia parlar d’una cuina, però penso que no ha estat malament fer un petit repàs a la història, encara que tan sols sigui per fer-vos pensar, o recapacitar, ja no tan sols amb els homes pescadors, i sí també amb totes aquelles dones que en foren quasi sempre la seva mà dreta i puntal, i que, tal vegada sovint, les tenim en l’oblit. De la dona del pescador, ben bé que se’n podria parlar més en quan a les tasques per elles realitzades, malgrat que avui només n’hagi fet un petit repàs.

Ja tornant al començament de tota aquesta història, assabentar-vos que la Col.lecció Rat-Penat té previst obrir-la aquest estiu, i que serà quan es podran rebre visites en dies i hores que ja s’assabentaran. Esperem que per tot això un dia us hi sapigueu perdre-hi, creiem que tot plegat val molt la pena i nosaltres bé que us hi esperem.

Rat-Penat-Març de 2009

MOTOR DE VAPOR

2009-03-15T12:19:00.004+01:00

Procés de constucció d’un motor de vapor de cilindre oscil.lant partint de materials de recuperació, com han sigut, en aquest cas, diverses peces de “griferia”.
Avui per avui, aquest projecte es troba tan sols en els seus inicis, i malgrat que ja es pot posar en funcionament la part acabada, i que és la que fa girar un petit generador que produeix electricitat, la cosa no acaba aquí puig que, un cop acabat, ha de mostrar finalment, i en bona part, la manera com els motors de vapor donaren la força motriu necessària per fer moure indústries, vaixells i tallers, entre d’altres.
Aquesta peça l’he pensada per totes aquelles visites que pot rebre la Col.lecció Rat-Penat, més concretament per les escoles, per les persones més joves, normalment avesades a la Playstation i als ordinadors. Explicar-los-hi que, avans de tot això, primer s’hagueren d’assolir moltes altres fites, i com és en aquest cas, les màquines de vapor.
Rat-Penat
Març de 2009

La Nit

2009-01-12T21:00:00.005+01:00

La nit podrà ser l’equilibri… també una llibertat. La infinitat d’un espai per a recolzar-te, per trobar-hi i desar una alenada d’aire fresc per a la teva ànima cansada, i a on, la foscor, és la balança d’un pensament i mesura del teu dia a dia.

Podràs caminar per on mai no hi ha camí ni drecera i, per més que hi caminis, mai podràs, si vols i pots, passar per allà mateix; a la vegada que… tampoc has de trobar-te sol. La teva companya serà l’ombra fidel de tota la teva vida, viscuda o gastada, i res més!

Seràn tots els records de les teves vivències, hores o estones que, tan li farà si algunes fóren les més margantes, a la vegada i en el moment les més tristes.

La nit te les podrà amorosir, i després… podràs arribar fins i tot tan lluny com puguis, malgrat que… la teva petja, mai serà la mateixa, i els moments menys iguals. Tan sols haurà passat el temps, així com, la teva emprenta.

Sempre hi haurà una nit arraconada a l’aresta de cada dia, a on hi regalimeja la seva foscor, farcida d’una llibertat per a qui vulgui i sàpiga trobar-la i, en tot moment, estrenar-la.

Ratpenat

24 Decembre 2008

La nit.

2008-12-19T02:01:00.002+01:00

Dintre el món, la nit.
Dintre la nit, la foscor.
Un somni, uns silencis.
A la nit no vagis a cercar cap somni,
podria deixar de ser-ho;
ser de mentida.
Deixa que ella te’ls porti,
seran de veritat
i no tindras de somiar-los.
A la nit no vulguis buscar
el millor dels teus pensaments, puig,
si ella te’ls porta,
tots seran iguals.
Seran…
somnis.
La nit és frágil,
sense adonar-te’n
la pots trencar.
No l’enganyis i ella
els somnis et portarà.
A la nit
els records
deixen anar la seva estela,
si t’hi afanyes
i pots seguir-los,
ben segur
que els podràs atrapar
i seran teus.

Rat-penat; Juliol d

Bones Festes

2008-12-17T21:20:00.005+01:00

¡Omple vaixell ta blanca vela!
I malgrat que siguis joguina
de l’aigua i del vent,
sàpigues portar arreu a on naveguis,
un missatge de pau entre els homes.
I, amb un alè de coratge,
sàpigues arribar a port…
Al cor de tots aquells senzills homes que,
de tot el que és el mar,
en farien poesia.

2008-12-15T19:38:00.001+01:00

A Mascanada la guerra ha esclatat,
i jo, el Rat-Penat,ja em teniu ben armat.
De tant valor, entrega, coratge i valentia,
ben segur que si pogués fugiria.
I de tantes bombes, tancs , fusells i canons
tot plegat, sembla un plat de canelons.
I en quan a l’enemic, acollonit,
en veure el Rat-Penat ha fugit;
s’ha amagat darrera la primera mata
perquè no li clavés cap nata.
I ja pensant, abans de començar amb la rendició,
que per a ells pot ser lo millor,
puig que fa massa estona, que senten la presència armada,
d’una rata-penada.
I en quan a la batalla, res se sent,
tal vegada si un pet petit
pudent , esquifit i esclafat
d’un acollonit soldat,
que, en notar la meva presència,
ha sentit por i ha perdut la paciència.
I amb la veu més baixeta, pregunta al seu general
si per casualitat, no té cap orinal;
puig que en sentir-se indispost i escagarolat,
ha pensat que no seria cap disvarat.
I perquè tot plegat no vagi a més i de tota manera,
ja alça la blanca bandera,
i m’envia un missatge de pau,
lligat a la cua d’un pardal.
I aquí acaba finalment,
una guerra que, sortosament,
no passarà de l’intent.

“Aquest és un pensament que és fill d’un Rat-Penat. D’una nit ventosa i fosca, d’una pau reposada i un somriure, tal vegada el més amagat; però és el meu. Un voler volar vers una llivertat, la més preuada. És el regal embolcallat per la complicitat de la nit. Per la seva llum mancada d’ombres. D’un raconet, Mascanada, d’una petita vall. “
Rat-Penat

2008-11-15T20:07:00.002+01:00

Amb el nostre agraïment més sincer a AGAM ( Associació Gironina D'Amics De La Mar), que en motiu de la cel.lebració de La Diada Del Mar, han efectuat una visita a la Col.lecció Del Rat-Penat de Mascanada. Sempre és bo l' haver pogut compartit amb tots vosaltres un retall del meu somni. Arreveure!!! I per molts anys!

Rat-Penat i Marta Almar. Novembre 2008.

2008-11-15T19:46:00.002+01:00

Per a tu rosa bonica

Perquè puguis despertar amb l'alba.

Perquè el sol de posta et faci adormir.

Perquè la llum guardi els teus somnis.

Perquè la pluja faci més bonica la teva bellesa.

Perquè la teva olor sencera poguem respirar.

Perquè no te'n vagis del lloc que has triat per viure.

Per a tu rosa bonica.

Perquè la teva bellesa ens acompanyi en el teu sempre.

Rat-penat. 2006.

2008-11-10T20:59:00.000+01:00

2008-11-10T20:55:00.000+01:00

2008-11-10T20:38:00.002+01:00

L'abans i el després de la restauració d'un amperímetre feta en el taller del Rat-Penat.

CARTA D'UN AMIC

2008-10-09T22:35:00.004+02:00

Avui, i veient unes fotos de l’any 63 del port de SFG a la revista “l’Arjau” de l’Arxiu de Sant Feliu, he pensat amb tu, ...sembla que les fotos tenen més requesta que una maqueta física com les que fas tu.

Jo, veient les fotos, he pensat amb tu, amb les formes que estàs creant en forma de barquetes, de petits bots, de la increïble vida que dons als teus objectes, per exemple del teu amic mariner que t’ha cedit els seus coneixements en un petit paper escrit amb suor i empenta, que formen part de nits de temporal, ara exposats al teu museu, com la cortina feta de xarxa, amb l’amor d’una dona que pensava en la mar, i que ara es part del teu record i que aviat ho serà del de milers de persones, un munt de nits resumides en un petit bocí de paper que potser algú, a la fi, sabrà apreciar, del temporal de les nostres vides, petites formes escrites potser amb l’escalfor d’una cigarreta als seus llavis... (això és teu), histories i objectes plens de vida i il·lusió.

No es per casualitat que aquests missatges t’hagin arribat a tu. Tens una labor feixuga, no només has fet un petit recó de totes aquestes vivències , de la teva petita ciutat, abans un poble humil, que va saber creure en un projecte que els sapigués posar al lloc que els hi corresponia per la sobrietat i empenta de la seva gent, tens la feina de representar a tot un poble que va existir, no fa gaires anys, un poble mariner lluny del capitalisme exacerbant, gent que ha vist, però, que la seva vida ha quedat obsoleta, absorbida per la voràgine de la modernitat.

Jo he tingut el plaer de trobar en el teu petit recó el que has sabut fer entendre a uns quants, el teu mon atemporal, la teva manera de ser, les dificultats que trobes per el camí, tot això serà sempre reconegut i molt viu entre molta gent que avui no te la sort de poder-ho fer però que sempre et sabrà agrair.
Avui tens una responsabilitat, no es pas només el teu món petit i diferent, no es pas un món de nit i de rats penats, de rellotges que marquen les hores a l’inrevés, avui és el dia de dir que als teus actes, a les teves mans, tens la vida de moltes persones, el crit de molta gen que no vol que el seu passatge per la vida sigui oblidat, vet ací la teva feina, rat penat!

Jo m’he vist reviure en aquest mon del passat, tu fas que tornin aquests moments captats en una mil·lèsima per un fotògraf ocasional, en els teus objectes reals, brutalment reals, palpables. Captes molt més els moments d’aquestes hores passades, cada moment del teu record que tu saps molt bé modelar, que moltes fotos que pugui veure , la teva feina és una fotografia per a mi.

És per això que valoro la teva obra com es mereix, i soc just... com es mereix i res més, una obra plena d’emocions i records.
No facis mai enrere amic meu, sigues fort en les tempestes i enfila sempre la llum del port, perquè una altre cosa no ens queda.

Un aleteig nocturn del teu amic.

Carles."La Torre d'ivori"

2008-09-28T21:53:00.003+02:00

AGRAÏMENT DE LA COL·LECCIÓ – MUSEU RATPENAT

Aquesta petita nota és a manera de testimoni,a unes persones que desinteressadament han posat tota la voluntat perquè la col·lecció Rat-penat hagi pogut ser visitada durant aquests dos mesos d’agost – setembre .

Avui vull fer palès el meu agraïment més sincer,també per part de totes les persones que han pogut gaudir-ne,les quals,unànimement,pensen que seria bo per Sant Feliu comptar per més temps amb l’oferta cultural que la col·lecció disposa.

Si que voldria,ja per acabar,donar les gràcies- l’ordre és el que menys importa -, a un petit grup de persones que han volgut demostrar que tot plegat val la pena,i que seria bo que tingués una continuïtat .

Així ,dons,gràcies a : Ignasi Griñón,Carles Cardona(Girona),Joan Reyné, Sílvia Alemany i al Setmanari Àncora que sempre han col·laborat desinteressadament. Vagi per a tots ells la meva més gran estimació per la satisfacció que he rebut amb la seva ajuda.

RATPENAT

2008-09-28T11:00:00.003+02:00

Un dia d’aquest estiu vaig escoltar a la ràdio que les persones som molt més creatives que no pas ens pensem, i que el geni creatiu surt tant punt com afrontes el repte, sigui quin sigui l’àmbit o activitat escollida. També deia l’emissora que en general ens comportem de forma molt introvertida i pensem que no som capaços de tenir enginy en la creativitat, en definitiva un prejudici que fa molt de mal a la humanitat. Dies després vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar a molts d’altres ciutadans de Sant Feliu de Guíxols a la inauguració de l’exposició de Josep Almar, que ben aconsellat per un bon amic, ha decidit obrir almenys durant aquest estiu i fins al 15 de setembre, els dimarts els dijous i els dissabtes de cinc a vuit de la tarda, i que té per nom Col·lecció rat penat de Mascanada.

Una gran pensada, és el cas contrari del que deien a la ràdio, En Josep amb un enginy portentós reprodueix a escala embarcacions fins al detall impossible , engega màquines de vapor en desús des de fa anys i ens ensenya els atuells i les formes de vida que a tot estirar hem conegut de paraula a través dels més grans.

Us aconsello de visitar l’exposició que té a Mascanada, es tracta d’un taller – exposició ple de vida, de creativitat, d’invitació a la reflexió, i també entre d’altres coses una lliçó d’història que ens explica el passat recent de la nostra vida marinera al costat de la mediterrània.

En la responsabilitat que tinc com a regidor de Cultura, haig de dir que l’Ajuntament té el deure moral ( també el legal perquè hi ha un acord del Ple que així ho mana) de donar a conèixer l’obra d’En Josep Almar. Un tipus especial, un homenot de l’artesania, un personatge que si teniu l’ocasió de conèixer entendreu definitivament el perquè d’aquest escrit.

Jordi Vilà i Vilà ( ERC )

Regidor de Cultura

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

EL MEU MÓN

2008-08-17T11:38:00.003+02:00

Escultura

2008-08-16T02:46:00.002+02:00

El naixement de la nit a Mascanada

Parlant de coses petites..

2008-08-16T02:30:00.003+02:00

Martell de bola que forma part de l'equip d'eines d'una barca de teranyina

Setrill per untar.

2008-07-28T02:54:00.002+02:00

OBERTURA COL•LECCIÓ RATPENAT

2008-07-19T15:27:00.003+02:00

Des del passat dia 15 de Juliol i gràcies a en Josep Almar (Ratpenat), Sant Feliu de Guíxols te una nova oferta cultural per aquest estiu molt interessant. Es tracta de la col•lecció privada de maquetes navals, escultures ,estris...... que en Josep al llarg del temps a anat creant i recopilant a fi i efecte de poder donar a la ciutat principalment i a tot el visitant que ho desitgi , la oportunitat de gaudir i endinsar-se en aquest mon ,que ell l’anomena del ratpenat, ja que la gran part de la seva obra ha estat realitzada en hores intempestives de la nit.
El dimarts passat i acompanyat de una trentena de persones, es va fer un petit acte d’obertura de la Col•lecció al públic. Va esser un acte molt emotiu, ja que després de molts anys de feina en solitari, dificultats i entrebancs,ara es comença a veure recompensat tal esforç. La gent que comença a conèixer aquesta obra, comenta el gran valor cultural i artístic de la Col•lecció.
Ja sols queda recordar que restarà oberta del 15 de Juliol al 15 de Setembre,els dimarts, dijous i dissabtes , de 17:00 a 20:00
Es pot consultar a Internet a traves de l’adreça www.ratpenatpetitavall.blogspot.com

Quimeta Serra.-Ceramista-

2008-07-16T10:50:00.002+02:00

Quimeta Serra. - Ceramista-

2008-07-15T11:59:00.004+02:00

Ets com un ocell de bosc amb les ales fent de guia en algun racó de cel on el sol es pren el dia

AMICS PER SEMPRE

2008-07-14T20:01:00.002+02:00

LA NIT

2008-07-14T19:52:00.005+02:00

La nit té la fragilitat d'una papallona.Les seves ales podran portar-te de record en record,i dintre la seva foscor, pots troba-ri la llum i els colors que vulguis.LA NIT ES FRAGIL...NO LA TRENQUIS...DEIXA-LA VOLAR. RATPENAT 2008.

Escultura "Drac damunt la paret del taller antic"

2008-07-14T02:44:00.002+02:00

IMATGES

2008-07-13T19:34:00.002+02:00

Imatges i detalls de la Col·lecció

2008-07-10T21:31:00.003+02:00

Jaume Solér "Conet" Amic i col-laborador.

2008-07-02T01:16:00.004+02:00

2008-06-29T11:12:00.002+02:00

COL·LECCIÓ RATPENAT (JOSEP ALMAR)

La col·lecció estarà oberta al públic a partir del dia 15 de Juliol fins el dia 15 de Setembre els dimarts,dijous i dissabtes de les 17:00h. a les 20:00h.

A Sant Feliu de Guíxols es troba Mascanada, petita vall dotada d’un encant especial i a la que la seva situació geogràfica li dona un clima excel·lent.
La creua la riera de les Comes, on podem trobar gran varietat de plantes remeieres...., el vent suau deixa el vianant gaudir de sa bellesa, passejant-se i fruir del sol d’hivern i la frescor a l’estiu.
Amb la pau que s’hi respira en tant bonica vall, no es d’estranyar que en Josep Almar dia a dia s’inspiri i així hagi creat la seva casa museu. Des del carrer i enfront la casa, ja es pot gaudir de tanta meravella, amb grans escultures , petites rajoles i talls de vidre crea vells motius:flors, animalets...
En el interior el foraster es trasllada a un món creatiu que solsament en Josep amb el seu art i el seu saber ,ha creat nit darrere nit.La casa amb la col·lecció te el nom de Ratpenat , endinsar-nos en ella es un plaer que cap bon ganxó no n’hauria de prescindir

Carburador del motor.

2008-06-29T03:36:00.002+02:00

Motor de camió.

2008-06-29T03:23:00.004+02:00

Escultura

2008-06-29T03:19:00.002+02:00

Col.lecció Ratpenat de Mascanada

2008-06-28T18:50:00.004+02:00

Vídeo del Museu Ratpenat de Mascanada

Barca teranyinera de finals dels anys1940.

2008-06-27T02:37:00.005+02:00

Escultura.

2008-06-24T03:14:00.000+02:00

Escultura.

2008-06-24T03:12:00.000+02:00

Bou d'arrossegament .

2008-06-24T01:27:00.001+02:00

El taller xíc.

2008-06-24T01:24:00.000+02:00

Un món nou

2008-06-24T01:11:00.000+02:00

Ultims retocs

2008-06-23T20:04:00.000+02:00

Tornajant baldufa

2008-06-23T19:28:00.000+02:00

Constructor de somnis i vaixells,barques i escoltures

2008-06-23T19:10:00.001+02:00

CANÇÓ DESESPERADA

Us deixo un escrit d’en Josep Almar, fill de Sant Feliu de Guíxols, Mestre Artesà i constructor de somnis i vaixells, barques i escultures. Dins el seu taller al paratge Mascanada de Sant Feliu de Guíxols, ha realitzat un petit museu per tothom que hi vulgui anar:Son paraules desesperades d’una persona cansada de lluitar perquè la seva obra pugui restar al seu poble, i no hagin de venir de fora per a emportar-se-la:
La meva ànima respira amb netedat i tendresa, i amb la força suficient per a poder continuar creant aquest petit món bonic que voldria que també fos el vostre.
El meu més sincer agraïment, i que tinc en gran vàlua, a totes aquelles persones que, pensant amb Sant Feliu, han fet aportacions sense cap altre pretensió que el bon seny, per així poder preservar un xic del que ha estat la història d’un nostre passat i desar-ho en un lloc perquè, arribat el moment, se’n pugui gaudir.

Ja és de nit, just fa poc que ha acabat la comèdia. El dia, poc a poc ha abaixat el teló. Molt aviat la foscor serà l’embolcall de les estrelles. Tot al seu darrera han quedat les plomes, guirnaldes i els falsos diamants; les fresses, els fums, tal vegada unes llàgrimes resseques per unes esperances mastegades amb duresa i mala llet, païdes amb l’agror que deixa l’ànsia del poder del diner i que, avui per avui és l’amo. Tal vegada també, per unes voluntats que no han pogut assolir aquest somriure.

Just fa poc que la nit ha obert de bat a bat la finestra, la màgia i el seu perfum, la seva llum mancada d’ombres i una llibertat per estrenar-la, per exprimir-la, doncs cada volta pot ser diferent.
Estic a on sempre he procurat estar, a l’altre costat de la finestra. Respirar la nit i embafar-me dels seus silencis, caminar per un país a on no hi ha camins, a on sempre pots fer drecera, mancat d’espectadors i d’ anomenats artistes, a on res pot fer-me ombra, a on ningú espera cap aplaudiment i el soroll és el precís.

De nit és quan realment ets tu, pots perdre la por a emmirallar-te , pots fer volar l’ imaginació fins més enllà d’on vulguis, doncs mai tornarà cansada, no trobaràs destorbs, els somnis esdevindran lleugers a l’ansem que possibles. Aquesta és la meva nit quan la vida no me la censura, malgrat que de vegades no pots emprendre el vol, els teus somnis són presoners de les cendres de la comèdia abans representada, que t’ha vençut retallant-te la llum i desprès... la nit ben segur pot ser la més fosca.

De nit pots tornar a ser infant, demanar la lluna si et fa falta, però... amb el teu mon ja en tens prou, i res n’has de fer si et conformes.
Tal vegada és el teu esperit que perd la feblesa i enfarcellat amb la tendresa de l’infant que portes dintre t’acompanya, respirant el perfum de les coses quietes, les que la mateixa foscor per algú amaga i que a mi res em costa, doncs el pensament me la dóna de franc. És la complicitat, amb el seu silenci, que et dóna la llibertat desitjada per poder volar amb les plomes més màgiques i lleugeres, les que no han d’aixecar mai pols, que a ningú hauria de molestar perquè la nit les fa transparentes.

Aquesta és la meva nit, orfe d’horitzons i que va més enllà, just a l’alba propera, perquè demà, el dia aixecarà de nou el teló, s’haurà de representar de nou una altre funció i una altre comèdia, tant i farà que sigui igual o s’hi assembli, després... podré ser-hi o podré mirar-m’ho de tan lluny com pugui, res li farà que no us entengui, perquè tampoc ho vull, procuraré no molestar amb ridiculeses classificades, els meus pensaments, la meva nit i unes mans plenes de somnis encara tebis, i que per algú podrien deixar el cor agre.

Mentre tant, encara és de nit i ja ben crescuda. Estic escrivint i mai millor dit, passejant el meu bolígraf per bona part del meu mon de privilegi.
He buidat i omplert alhora la meva ànima, robant-li a la vida la més costosa rialla. La desaré en aquest lloc, tan a prop del meu dintre, no per res, però si per poder-la anar a cercar quant senti arribar el meu darrer sospir, quan ja no em quedin més somnis i la meva darrera nit ja tampoc mai més pugui somiar-la.
Ratpenat de Mascanada.