diumenge, 28 de setembre de 2008


AGRAÏMENT  DE LA COL·LECCIÓ – MUSEU RATPENAT

 

Aquesta petita nota és a manera de testimoni,a unes persones que desinteressadament han posat tota la voluntat perquè la col·lecció Rat-penat hagi pogut ser visitada durant aquests dos mesos d’agost – setembre .

Avui vull fer palès el meu agraïment  més sincer,també  per part de totes les persones que han pogut gaudir-ne,les quals,unànimement,pensen que seria bo per Sant Feliu comptar  per més temps amb l’oferta cultural que la col·lecció disposa.

Si que voldria,ja per acabar,donar les gràcies- l’ordre és el que menys importa -, a un petit grup de persones que han volgut demostrar que tot plegat val la pena,i que seria bo que tingués una continuïtat .

Així ,dons,gràcies a : Ignasi Griñón,Carles Cardona(Girona),Joan Reyné, Sílvia Alemany i al Setmanari Àncora  que sempre han col·laborat desinteressadament. Vagi per a tots ells la meva més gran estimació per la satisfacció que he rebut amb la seva ajuda.  

 

RATPENAT 

1 comentari:

La Torre d'Ivori ha dit...

Avui, i veient unes fotos de l’any 63 del port de SFG a la revista “l’Arjau” de l’Arxiu de Sant Feliu, he pensat amb tu, ...sembla que les fotos tenen més requesta que una maqueta física com les que fas tu.

Jo, veient les fotos, he pensat amb tu, amb les formes que estàs creant en forma de barquetes, de petits bots, de la increïble vida que dons als teus objectes, per exemple del teu amic mariner que t’ha cedit els seus coneixements en un petit paper escrit amb suor i empenta, que formen part de nits de temporal, ara exposats al teu museu, com la cortina feta de xarxa, amb l’amor d’una dona que pensava en la mar, i que ara es part del teu record i que aviat ho serà del de milers de persones, un munt de nits resumides en un petit bocí de paper que potser algú, a la fi, sabrà apreciar, del temporal de les nostres vides, petites formes escrites potser amb l’escalfor d’una cigarreta als seus llavis... (això és teu), histories i objectes plens de vida i il•lusió.

No es per casualitat que aquests missatges t’hagin arribat a tu. Tens una labor feixuga, no només has fet un petit recó de totes aquestes vivències , de la teva petita ciutat, abans un poble humil, que va saber creure en un projecte que els sapigués posar al lloc que els hi corresponia per la sobrietat i empenta de la seva gent, tens la feina de representar a tot un poble que va existir, no fa gaires anys, un poble mariner lluny del capitalisme exacerbant, gent que ha vist, però, que la seva vida ha quedat obsoleta, absorbida per la voràgine de la modernitat.

Jo he tingut el plaer de trobar en el teu petit recó el que has sabut fer entendre a uns quants, el teu mon atemporal, la teva manera de ser, les dificultats que trobes per el camí, tot això serà sempre reconegut i molt viu entre molta gent que avui no te la sort de poder-ho fer però que sempre et sabrà agrair.
Avui tens una responsabilitat, no es pas només el teu món petit i diferent, no es pas un món de nit i de rats penats, de rellotges que marquen les hores a l’inrevés, avui és el dia de dir que als teus actes, a les teves mans, tens la vida de moltes persones, el crit de molta gen que no vol que el seu passatge per la vida sigui oblidat, vet ací la teva feina, rat penat!

Jo m’he vist reviure en aquest mon del passat, tu fas que tornin aquests moments captats en una mil•lèsima per un fotògraf ocasional, en els teus objectes reals, brutalment reals, palpables. Captes molt més els moments d’aquestes hores passades, cada moment del teu record que tu saps molt bé modelar, que moltes fotos que pugui veure , la teva feina és una fotografia per a mi.

És per això que valoro la teva obra com es mereix, i soc just... com es mereix i res més, una obra plena d’emocions i records.
No facis mai enrere amic meu, sigues fort en les tempestes i enfila sempre la llum del port, perquè una altre cosa no ens queda.

Un aleteig nocturn del teu amic.

Carles.