dissabte, 13 de febrer de 2010

Un retall d’història i un pensament afegit


Avui i ja en moments propers a la seva finalització es troba en el taller de la col•lecció Rat Penat a Mascanada la maqueta d'una embarcació que ha d'afegir-se a les ja existents, així com donar fe d'un retall d'història del que ha estat el tarannà i la vida marinera del poble de Sant Feliu de Guíxols, i en aquest cas dels anys 50.

D’entrada, i malgrat que de relliscada, puig que en podria parlar més extensament, vull fer-vos una petita ressenya. En definitiva, es tracta de la reproducció a petita escala de la que en podríem dir que fou la primera barca que de manera seriosa i formal s’emprava per portar a barquejar tots aquells primers turistes que gairebé vingueren a estrenar Costa Brava.

Aquesta embarcació fou bastida pel mestre d’aixa Ramon Gay en la drassana que tenia i té al carrer Sant Isidre, i quines mides i en el transcurs de relativament poc temps li foren modificades, donant-li més eslora, sempre degudes i ajustades a les seves necessitats com era la seguretat en quant a la navegació, així com millorar la qualitat i comoditat del viatger.


La seva vida útil va acabar-la a l’altra companyia, també de Sant Feliu, a la qual va ser venuda, Cruceros Costa Brava, i que l’emprà per a viatges de curta durada com donava fe la pissarra que portava muntada sobre el pont on s’hi podia llegir “Servicio de playas para bañistas Sant Pol - S’Agaró – La Conca”.

Quan en principi en Ramon Gay va fer-la donava servei fent el trajecte Sant Feliu – Tossa – Sant Feliu. Aquesta embarcació, com ja he dit, va tenir diferents mides, però mai sobrepassaren els deu metres d’eslora, així com el nombre de places que mai no va ser superior a les 42.


Aquest retall del que ha estat la nostra història no és més que una molt petita part de totes, i n’hi ha un munt, que sempre i en aquest cas Sant Feliu de Guíxols els hi ha girat l’esquena, deixant que l’oblit les faci ben seves, i no deixa de ser curiós, a la vegada que estrany, i és la meva opinió que sembla que ens hem o volem oblidar d’uns orígens, els nostres, sempre lligats molt estretament amb la mar i amb la riquesa, la cultura que no deixa de ser saviesa i que tot plegat comporta, i que avui per avui a les persones que els hauria de preocupar tanquen els ulls o si no passen per l’altra vorera, tal vegada per no trobar-se amb algú que els fes nosa, que dintre de les seves possibilitats vol posar aquell petit granet de sorra perquè tot això no s’acabi perdent i no volen entendre que això comporta molt sacrifici, estalvi, voluntat per guanyar hores a la son, i una estimació per una ciutat com Sant Feliu que certament, estimar-la prou que costa.



Sigui com sigui, molt em dol, i amb l’ànima ressentida, vull recordar-vos aquella frase tant repetida, i no sempre escoltada, que parla d’una gàbia d’or plena de mussols, malgrat que tots no ho siguin, i si amb això ofenc algú prou que ho sento, però és el meu pensament i avui per avui i malgrat tot, encara pot aixecar el vol i dintre les possibilitats que comporta el viure, el no dir mentides pot fer-nos sentir més lliures.


Rat Penat 2009