La nit podrà ser l’equilibri… també una llibertat. La infinitat d’un espai per a recolzar-te, per trobar-hi i desar una alenada d’aire fresc per a la teva ànima cansada, i a on, la foscor, és la balança d’un pensament i mesura del teu dia a dia.
Podràs caminar per on mai no hi ha camí ni drecera i, per més que hi caminis, mai podràs, si vols i pots, passar per allà mateix; a la vegada que… tampoc has de trobar-te sol. La teva companya serà l’ombra fidel de tota la teva vida, viscuda o gastada, i res més!
Seràn tots els records de les teves vivències, hores o estones que, tan li farà si algunes fóren les més margantes, a la vegada i en el moment les més tristes.
La nit te les podrà amorosir, i després… podràs arribar fins i tot tan lluny com puguis, malgrat que… la teva petja, mai serà la mateixa, i els moments menys iguals. Tan sols haurà passat el temps, així com, la teva emprenta.
Sempre hi haurà una nit arraconada a l’aresta de cada dia, a on hi regalimeja la seva foscor, farcida d’una llibertat per a qui vulgui i sàpiga trobar-la i, en tot moment, estrenar-la.
Ratpenat
24 Decembre 2008