Obertura de la col•lecció del 25 de desembre de 2009 al 2 de gener del 2010, en horari de matins 11h. a 13h.

La col•lecció Rat Penat, juntament amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols i davant l’interès mostrat per gran nombre de persones per poder visitar-la, ja no tant sols de la nostra ciutat, hem acordat portar a terme l’obertura de l’esmentada col•lecció els dies que van del 25 de desembre de 2009 al 2 de gener del 2010, en horari de matins 11h. a 13h.

En aquestes visites que seran guiades us podreu endinsar en un món mariner, el dels nostres avis mitjançant la contemplació de gran quantitat de maquetes, barques i vaixells que en la seva majoria han format part d’un nostre passat i que correspon a un bon tros de costa i que engloba Palamós, Sant Feliu i Tossa, entre d’altres. Així mateix podreu entendre com podia haver estat el dia a dia d’una família de pescadors tot visitant la cuina – menjador que a tamany real compta la mateixa col•lecció i que reflecteix austeritat, senzillesa i autenticitat, i no deixa d’encuriosir a qui ja l’ha visitada.

Així mateix es podrà mostrar i fer un petit repàs a un passat industrial, i més concretament el que fa referència a la força motriu que provinent del que foren els motors de vapor i que serviren per impulsar tota mena de màquines, locomotores de tren, vaixells, etc. Aquestes maquetes totes elles tenen el seu funcionament real i si es dóna el cas i ho permet el temps de visita se’n podrà posar en funcionament alguna.

Com ja molta gent sap, la col•lecció mostra un grapat d’escultura feta amb la tècnica del trencadís, així com un gran número de poemes visuals entre d’altres curiositats, i que tot plegat fa que sigui una bona cullerada per passar una bona estona, per tant us hi esperem!!!

A ser possible agrairíem que confirméssiu la vostra visita. Podeu demanar més informació al Tel. 665 422 830.


Rat Penat
Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols

Activitats Educatives

La Cuina-Menjador d'una Casa de Pescadors

Avui voldria acostar-vos un xic en el què és aquest món petit i bonic, i que estem fent crèixer dintre del què és la Col.lecció Rat-Penat de Mascanada.

Degut a la quantitat de material del què disposem, ens hem vist obligats a fer una petita ampliació en quant al local, habilitant el garatge del cotxe i reconvertint-lo amb el què podria ser una cuina-menjador d’una casa de pescadors, i que podria haber estat ben bé del mateix poble, Sant Feliu de Guíxols.

En la seva construcció he emprat un bon tant per cent de materials procedents del desguàs, malgrat que molt concrets en quan a sentiments, ja que tots ells han vingut i format part del què ha estat el meu viure. He volgut fer renèixer l’olor, l’escalfor, vivències i records que amb el pas del temps s’han anat amuntegant en el meu dintre, ja sigui de qualsevol biga o maó, i la veritat és que ara que ja està acabat, tot això s’hi respira.

D’altra banda, fer ús dels materials que avui es llencen, m’ha ajudat en quan al pressupost del que disposo i que possiblement, de no haber-ho fet d’aquesta manera no s’hagués pogut portar a terme tan aviat, puig que, fins al dia d’avui, no he rebut ajut de cap mena.





No deixa de ser curiós per al visitant quan faci la visita, poder-li explicar, a l’ensems que ho podrà palpar i viure, com dintre d’una cuina hi podia haber hagut un pou per treure aigua, també una manera que avui pot semblar-nos precària, de poder tenir una mica d’aigua per a rentar els plats mitjançant un petit dipòsit amb aixeta. Com es podia cuinar fent ús d’una petita llar de foc, o bé amb els fogons que cremaven carbó, així com la carbonera adossada més a prop, (més endavant, i ja en temps més recents, i en quan a la manera de cuinar, es fera mitjançant diferents formes, com és el cas de gas ciutat, benzina, o també petroli).

En quan a l’enllumenat, se’n podia fer ús de diferents maneres que també hi són representades: la llàntia, espelmes, carbur, o bé el petromax. I quan de tot això, en podem explicar el seu funcionament, que en el cas del llum de carbur, o bé del petromax, no deixen de ser ben curiosos, sobretot per a les persones més joves, que avui dia, per encendre un llum tan sols els cal prèmer un interruptor.

En un raconet s’hi troba tal vegada, i perquè en quedi constància, puig que moltes vegades amb el pas dels anys tot s’esborra, una molt petita –no sé si està ben dit-, capella, doncs és com una obertura enfonsada dintre un mur de pedra i de manera molt senzilla, a on tenir desada aquella imatge, i unes flors, a manera de recurs a on, amb humilitat i molt coratge, moltes vegades la muller del pescador pregava tot demanant respecte per la vida del pescador, home i pare a la vegada, que dintre del mar feinejava quan, una fosca nit i el mal temps sobrepasaba la seva pròpia valentia.
També s’hi podrà flairar aquella finura, el regust de la dona del pescador, treballadora abnegada i quasi sempre de la seva austeritat conformada, que molt sovint la seva felicitat la trobava sargint uns pantalons esparracats, o fent una jupa perquè donés un xic d’escalfor a un cos molt cansat, arreserant-t’el de la salabró del vent humit i fred d’una llarga nit tancada.





Com ja he dit, aquesta mancança de medis, i en quan a les famílies marineres d’aquells anys, feren que la dona del pescador fóra el puntal, arjau i timó de tota la família.


Es donava ben sovint el cas que aquella dona, del no res podia fer-ne un miracle, i és el cas en què, moltes vegades, els homes arribaven a casa amb no res, per no dir amb les mans buides.

El seu jornal eren quatre peixos malmesos, rebutjats o mastegats per la pròpia xarxa. També, moltes vegades i degut al mal temps, no haber pogut anar a llevar com tocava. Doncs bé, vet-ho aquí el miracle! L’olla, la cassola al foc, potser quatre patates, un xic de ceba, tomata, i uns quans alls! I aquest saber fer d’aquella dona bé podria portar un plat calent a taula.

Ja sé que tal vegada m’estic embolicant molt, quan tan sols us volia parlar d’una cuina, però penso que no ha estat malament fer un petit repàs a la història, encara que tan sols sigui per fer-vos pensar, o recapacitar, ja no tan sols amb els homes pescadors, i sí també amb totes aquelles dones que en foren quasi sempre la seva mà dreta i puntal, i que, tal vegada sovint, les tenim en l’oblit. De la dona del pescador, ben bé que se’n podria parlar més en quan a les tasques per elles realitzades, malgrat que avui només n’hagi fet un petit repàs.

Ja tornant al començament de tota aquesta història, assabentar-vos que la Col.lecció Rat-Penat té previst obrir-la aquest estiu, i que serà quan es podran rebre visites en dies i hores que ja s’assabentaran. Esperem que per tot això un dia us hi sapigueu perdre-hi, creiem que tot plegat val molt la pena i nosaltres bé que us hi esperem.

Rat-Penat-Març de 2009

MOTOR DE VAPOR

Procés de constucció d’un motor de vapor de cilindre oscil.lant partint de materials de recuperació, com han sigut, en aquest cas, diverses peces de “griferia”.
Avui per avui, aquest projecte es troba tan sols en els seus inicis, i malgrat que ja es pot posar en funcionament la part acabada, i que és la que fa girar un petit generador que produeix electricitat, la cosa no acaba aquí puig que, un cop acabat, ha de mostrar finalment, i en bona part, la manera com els motors de vapor donaren la força motriu necessària per fer moure indústries, vaixells i tallers, entre d’altres.
Aquesta peça l’he pensada per totes aquelles visites que pot rebre la Col.lecció Rat-Penat, més concretament per les escoles, per les persones més joves, normalment avesades a la Playstation i als ordinadors. Explicar-los-hi que, avans de tot això, primer s’hagueren d’assolir moltes altres fites, i com és en aquest cas, les màquines de vapor.
Rat-Penat
Març de 2009

La Nit

La nit podrà ser l’equilibri… també una llibertat. La infinitat d’un espai per a recolzar-te, per trobar-hi i desar una alenada d’aire fresc per a la teva ànima cansada, i a on, la foscor, és la balança d’un pensament i mesura del teu dia a dia.

Podràs caminar per on mai no hi ha camí ni drecera i, per més que hi caminis, mai podràs, si vols i pots, passar per allà mateix; a la vegada que… tampoc has de trobar-te sol. La teva companya serà l’ombra fidel de tota la teva vida, viscuda o gastada, i res més!

Seràn tots els records de les teves vivències, hores o estones que, tan li farà si algunes fóren les més margantes, a la vegada i en el moment les més tristes.

La nit te les podrà amorosir, i després… podràs arribar fins i tot tan lluny com puguis, malgrat que… la teva petja, mai serà la mateixa, i els moments menys iguals. Tan sols haurà passat el temps, així com, la teva emprenta.

Sempre hi haurà una nit arraconada a l’aresta de cada dia, a on hi regalimeja la seva foscor, farcida d’una llibertat per a qui vulgui i sàpiga trobar-la i, en tot moment, estrenar-la.

Ratpenat

24 Decembre 2008