divendres, 19 de desembre del 2008

La nit.


Dintre el món, la nit.
Dintre la nit, la foscor.
Un somni, uns silencis.
A la nit no vagis a cercar cap somni,
podria deixar de ser-ho;
ser de mentida.
Deixa que ella te’ls porti,
seran de veritat
i no tindras de somiar-los.
A la nit no vulguis buscar
el millor dels teus pensaments, puig,
si ella te’ls porta,
tots seran iguals.
Seran…
somnis.
La nit és frágil,
sense adonar-te’n
la pots trencar.
No l’enganyis i ella
els somnis et portarà.
A la nit
els records
deixen anar la seva estela,
si t’hi afanyes
i pots seguir-los,
ben segur
que els podràs atrapar
i seran teus.


Rat-penat; Juliol d

dimecres, 17 de desembre del 2008

Bones Festes




¡Omple vaixell ta blanca vela!
I malgrat que siguis joguina
de l’aigua i del vent,
sàpigues portar arreu a on naveguis,
un missatge de pau entre els homes.
I, amb un alè de coratge,
sàpigues arribar a port…
Al cor de tots aquells senzills homes que,
de tot el que és el mar,
en farien poesia.

dilluns, 15 de desembre del 2008


A Mascanada la guerra ha esclatat,
i jo, el Rat-Penat,ja em teniu ben armat.
De tant valor, entrega, coratge i valentia,
ben segur que si pogués fugiria.
I de tantes bombes, tancs , fusells i canons
tot plegat, sembla un plat de canelons.
I en quan a l’enemic, acollonit,
en veure el Rat-Penat ha fugit;
s’ha amagat darrera la primera mata
perquè no li clavés cap nata.
I ja pensant, abans de començar amb la rendició,
que per a ells pot ser lo millor,
puig que fa massa estona, que senten la presència armada,
d’una rata-penada.
I en quan a la batalla, res se sent,
tal vegada si un pet petit
pudent , esquifit i esclafat
d’un acollonit soldat,
que, en notar la meva presència,
ha sentit por i ha perdut la paciència.
I amb la veu més baixeta, pregunta al seu general
si per casualitat, no té cap orinal;
puig que en sentir-se indispost i escagarolat,
ha pensat que no seria cap disvarat.
I perquè tot plegat no vagi a més i de tota manera,
ja alça la blanca bandera,
i m’envia un missatge de pau,
lligat a la cua d’un pardal.
I aquí acaba finalment,
una guerra que, sortosament,
no passarà de l’intent.


“Aquest és un pensament que és fill d’un Rat-Penat. D’una nit ventosa i fosca, d’una pau reposada i un somriure, tal vegada el més amagat; però és el meu. Un voler volar vers una llivertat, la més preuada. És el regal embolcallat per la complicitat de la nit. Per la seva llum mancada d’ombres. D’un raconet, Mascanada, d’una petita vall. “
Rat-Penat

dissabte, 15 de novembre del 2008


Amb el nostre agraïment més sincer a AGAM ( Associació Gironina D'Amics De La Mar), que en motiu de la cel.lebració de La Diada Del Mar, han efectuat una visita a la Col.lecció Del Rat-Penat de Mascanada. Sempre és bo l' haver pogut compartit amb tots vosaltres un retall del meu somni. Arreveure!!! I per molts anys!

Rat-Penat i Marta Almar. Novembre 2008.


Per a tu rosa bonica


Perquè puguis despertar amb l'alba.

Perquè el sol de posta et faci adormir.

Perquè la llum guardi els teus somnis.

Perquè la pluja faci més bonica la teva bellesa.

Perquè la teva olor sencera poguem respirar.

Perquè no te'n vagis del lloc que has triat per viure.

Per a tu rosa bonica.

Perquè la teva bellesa ens acompanyi en el teu sempre.


Rat-penat. 2006.

dilluns, 10 de novembre del 2008



L'abans i el després de la restauració d'un amperímetre feta en el taller del Rat-Penat.

dijous, 9 d’octubre del 2008

CARTA D'UN AMIC


Avui, i veient unes fotos de l’any 63 del port de SFG a la revista “l’Arjau” de l’Arxiu de Sant Feliu, he pensat amb tu, ...sembla que les fotos tenen més requesta que una maqueta física com les que fas tu.

Jo, veient les fotos, he pensat amb tu, amb les formes que estàs creant en forma de barquetes, de petits bots, de la increïble vida que dons als teus objectes, per exemple del teu amic mariner que t’ha cedit els seus coneixements en un petit paper escrit amb suor i empenta, que formen part de nits de temporal, ara exposats al teu museu, com la cortina feta de xarxa, amb l’amor d’una dona que pensava en la mar, i que ara es part del teu record i que aviat ho serà del de milers de persones, un munt de nits resumides en un petit bocí de paper que potser algú, a la fi, sabrà apreciar, del temporal de les nostres vides, petites formes escrites potser amb l’escalfor d’una cigarreta als seus llavis... (això és teu), histories i objectes plens de vida i il·lusió. 

No es per casualitat que aquests missatges t’hagin arribat a tu. Tens una labor feixuga, no només has fet un petit recó de totes aquestes vivències , de la teva petita ciutat, abans un poble humil, que va saber creure en un projecte que els sapigués posar al lloc que els hi corresponia per la sobrietat i empenta de la seva gent, tens la feina de representar a tot un poble que va existir, no fa gaires anys, un poble mariner lluny del capitalisme exacerbant, gent que ha vist, però, que la seva vida ha quedat obsoleta, absorbida per la voràgine de la modernitat.

Jo he tingut el plaer de trobar en el teu petit recó el que has sabut fer entendre a uns quants, el teu mon atemporal, la teva manera de ser, les dificultats que trobes per el camí, tot això serà sempre reconegut i molt viu entre molta gent que avui no te la sort de poder-ho fer però que sempre et sabrà agrair.
Avui tens una responsabilitat, no es pas només el teu món petit i diferent, no es pas un món de nit i de rats penats, de rellotges que marquen les hores a l’inrevés, avui és el dia de dir que als teus actes, a les teves mans, tens la vida de moltes persones, el crit de molta gen que no vol que el seu passatge per la vida sigui oblidat, vet ací la teva feina, rat penat!

Jo m’he vist reviure en aquest mon del passat, tu fas que tornin aquests moments captats en una mil·lèsima per un fotògraf ocasional, en els teus objectes reals, brutalment reals, palpables. Captes molt més els moments d’aquestes hores passades, cada moment del teu record que tu saps molt bé modelar, que moltes fotos que pugui veure , la teva feina és una fotografia per a mi.

És per això que valoro la teva obra com es mereix, i soc just... com es mereix i res més, una obra plena d’emocions i records.
No facis mai enrere amic meu, sigues fort en les tempestes i enfila sempre la llum del port, perquè una altre cosa no ens queda.

Un aleteig nocturn del teu amic.

Carles."
La Torre d'ivori"

diumenge, 28 de setembre del 2008


AGRAÏMENT  DE LA COL·LECCIÓ – MUSEU RATPENAT

 

Aquesta petita nota és a manera de testimoni,a unes persones que desinteressadament han posat tota la voluntat perquè la col·lecció Rat-penat hagi pogut ser visitada durant aquests dos mesos d’agost – setembre .

Avui vull fer palès el meu agraïment  més sincer,també  per part de totes les persones que han pogut gaudir-ne,les quals,unànimement,pensen que seria bo per Sant Feliu comptar  per més temps amb l’oferta cultural que la col·lecció disposa.

Si que voldria,ja per acabar,donar les gràcies- l’ordre és el que menys importa -, a un petit grup de persones que han volgut demostrar que tot plegat val la pena,i que seria bo que tingués una continuïtat .

Així ,dons,gràcies a : Ignasi Griñón,Carles Cardona(Girona),Joan Reyné, Sílvia Alemany i al Setmanari Àncora  que sempre han col·laborat desinteressadament. Vagi per a tots ells la meva més gran estimació per la satisfacció que he rebut amb la seva ajuda.  

 

RATPENAT 


Un dia d’aquest estiu vaig escoltar a la ràdio que les persones som molt més creatives que no pas ens pensem, i que el geni creatiu surt tant punt com afrontes el repte, sigui quin sigui l’àmbit o activitat escollida.  També deia l’emissora que en general ens comportem de forma molt introvertida i pensem que no som capaços de tenir enginy en la creativitat, en definitiva un prejudici que fa molt de mal a la humanitat. Dies després vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar a molts d’altres ciutadans de Sant Feliu de Guíxols a la inauguració de l’exposició de Josep Almar, que ben aconsellat per un bon amic, ha decidit obrir almenys durant aquest estiu i fins al 15 de setembre, els dimarts els dijous i els dissabtes de cinc a vuit de la tarda, i que té per nom Col·lecció rat penat de Mascanada. 

     Una gran pensada, és el cas contrari del que deien a la ràdio, En Josep amb un enginy portentós reprodueix a escala embarcacions fins al detall impossible , engega màquines de vapor en desús des de fa anys i ens ensenya els atuells i les formes de vida que a tot estirar hem conegut de paraula a través dels més grans. 

Us aconsello de visitar l’exposició que té a Mascanada, es tracta d’un taller – exposició ple de vida, de creativitat, d’invitació a la reflexió, i també entre d’altres coses una lliçó d’història que ens explica el passat recent de la nostra vida marinera al costat de la mediterrània.

     En la responsabilitat que tinc com a regidor de Cultura, haig de dir que l’Ajuntament té el deure moral ( també el legal perquè hi ha un acord del Ple que així ho mana) de donar a conèixer l’obra d’En Josep Almar. Un tipus especial, un homenot de l’artesania, un personatge que si teniu l’ocasió de conèixer entendreu definitivament el perquè d’aquest escrit.

 

Jordi Vilà i Vilà ( ERC )

Regidor de Cultura 

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

 

 

 

 

 

 

diumenge, 17 d’agost del 2008

dissabte, 16 d’agost del 2008

Escultura


El naixement de la nit a Mascanada

Parlant de coses petites..


Martell de bola que forma part de l'equip d'eines d'una barca de teranyina

dilluns, 28 de juliol del 2008

dissabte, 19 de juliol del 2008

OBERTURA COL•LECCIÓ RATPENAT


Des del passat dia 15 de Juliol i gràcies a en Josep Almar (Ratpenat), Sant Feliu de Guíxols te una nova oferta cultural per aquest estiu molt interessant. Es tracta de la col•lecció privada de maquetes navals, escultures ,estris...... que en Josep al llarg del temps a anat creant i recopilant a fi i efecte de poder donar a la ciutat principalment i a tot el visitant que ho desitgi , la oportunitat de gaudir i endinsar-se en aquest mon ,que ell l’anomena del ratpenat, ja que la gran part de la seva obra ha estat realitzada en hores intempestives de la nit.
El dimarts passat i acompanyat de una trentena de persones, es va fer un petit acte d’obertura de la Col•lecció al públic. Va esser un acte molt emotiu, ja que després de molts anys de feina en solitari, dificultats i entrebancs,ara es comença a veure recompensat tal esforç. La gent que comença a conèixer aquesta obra, comenta el gran valor cultural i artístic de la Col•lecció.
Ja sols queda recordar que restarà oberta del 15 de Juliol al 15 de Setembre,els dimarts, dijous i dissabtes , de 17:00 a 20:00
Es pot consultar a Internet a traves de l’adreça www.ratpenatpetitavall.blogspot.com

dimecres, 16 de juliol del 2008

dimarts, 15 de juliol del 2008

Quimeta Serra. - Ceramista-


Ets com un ocell de bosc amb les ales fent de guia en algun racó de cel on el sol es pren el dia

dilluns, 14 de juliol del 2008

AMICS PER SEMPRE

LA NIT


La nit té la fragilitat d'una papallona.Les seves ales podran portar-te de record en record,i dintre la seva foscor, pots troba-ri la llum i els colors que vulguis.LA NIT ES FRAGIL...NO LA TRENQUIS...DEIXA-LA VOLAR. RATPENAT 2008.

Escultura "Drac damunt la paret del taller antic"

diumenge, 13 de juliol del 2008

diumenge, 29 de juny del 2008



COL·LECCIÓ RATPENAT (JOSEP ALMAR)

La col·lecció estarà oberta al públic a partir del dia 15 de Juliol fins el dia 15 de Setembre els dimarts,dijous i dissabtes de les 17:00h. a les 20:00h.


A Sant Feliu de Guíxols es troba Mascanada, petita vall dotada d’un encant especial i a la que la seva situació geogràfica li dona un clima excel·lent.
La creua la riera de les Comes, on podem trobar gran varietat de plantes remeieres...., el vent suau deixa el vianant gaudir de sa bellesa, passejant-se i fruir del sol d’hivern i la frescor a l’estiu.
Amb la pau que s’hi respira en tant bonica vall, no es d’estranyar que en Josep Almar dia a dia s’inspiri i així hagi creat la seva casa museu. Des del carrer i enfront la casa, ja es pot gaudir de tanta meravella, amb grans escultures , petites rajoles i talls de vidre crea vells motius:flors, animalets...
En el interior el foraster es trasllada a un món creatiu que solsament en Josep amb el seu art i el seu saber ,ha creat nit darrere nit.La casa amb la col·lecció te el nom de Ratpenat , endinsar-nos en ella es un plaer que cap bon ganxó no n’hauria de prescindir

Carburador del motor.


Motor de camió.


Escultura


dissabte, 28 de juny del 2008

Col.lecció Ratpenat de Mascanada

Vídeo del Museu Ratpenat de Mascanada

dilluns, 23 de juny del 2008

Ultims retocs

Tornajant baldufa

Constructor de somnis i vaixells,barques i escoltures









CANÇÓ DESESPERADA

Us deixo un escrit d’en Josep Almar, fill de Sant Feliu de Guíxols, Mestre Artesà i constructor de somnis i vaixells, barques i escultures. Dins el seu taller al paratge Mascanada de Sant Feliu de Guíxols, ha realitzat un petit museu per tothom que hi vulgui anar:Son paraules desesperades d’una persona cansada de lluitar perquè la seva obra pugui restar al seu poble, i no hagin de venir de fora per a emportar-se-la:
La meva ànima respira amb netedat i tendresa, i amb la força suficient per a poder continuar creant aquest petit món bonic que voldria que també fos el vostre.
El meu més sincer agraïment, i que tinc en gran vàlua, a totes aquelles persones que, pensant amb Sant Feliu, han fet aportacions sense cap altre pretensió que el bon seny, per així poder preservar un xic del que ha estat la història d’un nostre passat i desar-ho en un lloc perquè, arribat el moment, se’n pugui gaudir.

Ja és de nit, just fa poc que ha acabat la comèdia. El dia, poc a poc ha abaixat el teló. Molt aviat la foscor serà l’embolcall de les estrelles. Tot al seu darrera han quedat les plomes, guirnaldes i els falsos diamants; les fresses, els fums, tal vegada unes llàgrimes resseques per unes esperances mastegades amb duresa i mala llet, païdes amb l’agror que deixa l’ànsia del poder del diner i que, avui per avui és l’amo. Tal vegada també, per unes voluntats que no han pogut assolir aquest somriure.

Just fa poc que la nit ha obert de bat a bat la finestra, la màgia i el seu perfum, la seva llum mancada d’ombres i una llibertat per estrenar-la, per exprimir-la, doncs cada volta pot ser diferent.
Estic a on sempre he procurat estar, a l’altre costat de la finestra. Respirar la nit i embafar-me dels seus silencis, caminar per un país a on no hi ha camins, a on sempre pots fer drecera, mancat d’espectadors i d’ anomenats artistes, a on res pot fer-me ombra, a on ningú espera cap aplaudiment i el soroll és el precís.

De nit és quan realment ets tu, pots perdre la por a emmirallar-te , pots fer volar l’ imaginació fins més enllà d’on vulguis, doncs mai tornarà cansada, no trobaràs destorbs, els somnis esdevindran lleugers a l’ansem que possibles. Aquesta és la meva nit quan la vida no me la censura, malgrat que de vegades no pots emprendre el vol, els teus somnis són presoners de les cendres de la comèdia abans representada, que t’ha vençut retallant-te la llum i desprès... la nit ben segur pot ser la més fosca.

De nit pots tornar a ser infant, demanar la lluna si et fa falta, però... amb el teu mon ja en tens prou, i res n’has de fer si et conformes.
Tal vegada és el teu esperit que perd la feblesa i enfarcellat amb la tendresa de l’infant que portes dintre t’acompanya, respirant el perfum de les coses quietes, les que la mateixa foscor per algú amaga i que a mi res em costa, doncs el pensament me la dóna de franc. És la complicitat, amb el seu silenci, que et dóna la llibertat desitjada per poder volar amb les plomes més màgiques i lleugeres, les que no han d’aixecar mai pols, que a ningú hauria de molestar perquè la nit les fa transparentes.

Aquesta és la meva nit, orfe d’horitzons i que va més enllà, just a l’alba propera, perquè demà, el dia aixecarà de nou el teló, s’haurà de representar de nou una altre funció i una altre comèdia, tant i farà que sigui igual o s’hi assembli, després... podré ser-hi o podré mirar-m’ho de tan lluny com pugui, res li farà que no us entengui, perquè tampoc ho vull, procuraré no molestar amb ridiculeses classificades, els meus pensaments, la meva nit i unes mans plenes de somnis encara tebis, i que per algú podrien deixar el cor agre.

Mentre tant, encara és de nit i ja ben crescuda. Estic escrivint i mai millor dit, passejant el meu bolígraf per bona part del meu mon de privilegi.
He buidat i omplert alhora la meva ànima, robant-li a la vida la més costosa rialla. La desaré en aquest lloc, tan a prop del meu dintre, no per res, però si per poder-la anar a cercar quant senti arribar el meu darrer sospir, quan ja no em quedin més somnis i la meva darrera nit ja tampoc mai més pugui somiar-la.
Ratpenat de Mascanada.