A Mascanada la guerra ha esclatat,
i jo, el Rat-Penat,ja em teniu ben armat.
De tant valor, entrega, coratge i valentia,
ben segur que si pogués fugiria.
I de tantes bombes, tancs , fusells i canons
tot plegat, sembla un plat de canelons.
I en quan a l’enemic, acollonit,
en veure el Rat-Penat ha fugit;
s’ha amagat darrera la primera mata
perquè no li clavés cap nata.
I ja pensant, abans de començar amb la rendició,
que per a ells pot ser lo millor,
puig que fa massa estona, que senten la presència armada,
d’una rata-penada.
I en quan a la batalla, res se sent,
tal vegada si un pet petit
pudent , esquifit i esclafat
d’un acollonit soldat,
que, en notar la meva presència,
ha sentit por i ha perdut la paciència.
I amb la veu més baixeta, pregunta al seu general
si per casualitat, no té cap orinal;
puig que en sentir-se indispost i escagarolat,
ha pensat que no seria cap disvarat.
I perquè tot plegat no vagi a més i de tota manera,
ja alça la blanca bandera,
i m’envia un missatge de pau,
lligat a la cua d’un pardal.
I aquí acaba finalment,
una guerra que, sortosament,
no passarà de l’intent.


“Aquest és un pensament que és fill d’un Rat-Penat. D’una nit ventosa i fosca, d’una pau reposada i un somriure, tal vegada el més amagat; però és el meu. Un voler volar vers una llivertat, la més preuada. És el regal embolcallat per la complicitat de la nit. Per la seva llum mancada d’ombres. D’un raconet, Mascanada, d’una petita vall. “
Rat-Penat

Amb el nostre agraïment més sincer a AGAM ( Associació Gironina D'Amics De La Mar), que en motiu de la cel.lebració de La Diada Del Mar, han efectuat una visita a la Col.lecció Del Rat-Penat de Mascanada. Sempre és bo l' haver pogut compartit amb tots vosaltres un retall del meu somni. Arreveure!!! I per molts anys!

Rat-Penat i Marta Almar. Novembre 2008.

Per a tu rosa bonica

Perquè puguis despertar amb l'alba.

Perquè el sol de posta et faci adormir.

Perquè la llum guardi els teus somnis.

Perquè la pluja faci més bonica la teva bellesa.

Perquè la teva olor sencera poguem respirar.

Perquè no te'n vagis del lloc que has triat per viure.

Per a tu rosa bonica.

Perquè la teva bellesa ens acompanyi en el teu sempre.

Rat-penat. 2006.

L'abans i el després de la restauració d'un amperímetre feta en el taller del Rat-Penat.

CARTA D'UN AMIC

Avui, i veient unes fotos de l’any 63 del port de SFG a la revista “l’Arjau” de l’Arxiu de Sant Feliu, he pensat amb tu, ...sembla que les fotos tenen més requesta que una maqueta física com les que fas tu.

Jo, veient les fotos, he pensat amb tu, amb les formes que estàs creant en forma de barquetes, de petits bots, de la increïble vida que dons als teus objectes, per exemple del teu amic mariner que t’ha cedit els seus coneixements en un petit paper escrit amb suor i empenta, que formen part de nits de temporal, ara exposats al teu museu, com la cortina feta de xarxa, amb l’amor d’una dona que pensava en la mar, i que ara es part del teu record i que aviat ho serà del de milers de persones, un munt de nits resumides en un petit bocí de paper que potser algú, a la fi, sabrà apreciar, del temporal de les nostres vides, petites formes escrites potser amb l’escalfor d’una cigarreta als seus llavis... (això és teu), histories i objectes plens de vida i il·lusió. 

No es per casualitat que aquests missatges t’hagin arribat a tu. Tens una labor feixuga, no només has fet un petit recó de totes aquestes vivències , de la teva petita ciutat, abans un poble humil, que va saber creure en un projecte que els sapigués posar al lloc que els hi corresponia per la sobrietat i empenta de la seva gent, tens la feina de representar a tot un poble que va existir, no fa gaires anys, un poble mariner lluny del capitalisme exacerbant, gent que ha vist, però, que la seva vida ha quedat obsoleta, absorbida per la voràgine de la modernitat.

Jo he tingut el plaer de trobar en el teu petit recó el que has sabut fer entendre a uns quants, el teu mon atemporal, la teva manera de ser, les dificultats que trobes per el camí, tot això serà sempre reconegut i molt viu entre molta gent que avui no te la sort de poder-ho fer però que sempre et sabrà agrair.
Avui tens una responsabilitat, no es pas només el teu món petit i diferent, no es pas un món de nit i de rats penats, de rellotges que marquen les hores a l’inrevés, avui és el dia de dir que als teus actes, a les teves mans, tens la vida de moltes persones, el crit de molta gen que no vol que el seu passatge per la vida sigui oblidat, vet ací la teva feina, rat penat!

Jo m’he vist reviure en aquest mon del passat, tu fas que tornin aquests moments captats en una mil·lèsima per un fotògraf ocasional, en els teus objectes reals, brutalment reals, palpables. Captes molt més els moments d’aquestes hores passades, cada moment del teu record que tu saps molt bé modelar, que moltes fotos que pugui veure , la teva feina és una fotografia per a mi.

És per això que valoro la teva obra com es mereix, i soc just... com es mereix i res més, una obra plena d’emocions i records.
No facis mai enrere amic meu, sigues fort en les tempestes i enfila sempre la llum del port, perquè una altre cosa no ens queda.

Un aleteig nocturn del teu amic.

Carles."La Torre d'ivori"