dimecres, 17 de desembre del 2008
dilluns, 15 de desembre del 2008
A Mascanada la guerra ha esclatat,
i jo, el Rat-Penat,ja em teniu ben armat.
De tant valor, entrega, coratge i valentia,
ben segur que si pogués fugiria.
I de tantes bombes, tancs , fusells i canons
tot plegat, sembla un plat de canelons.
I en quan a l’enemic, acollonit,
en veure el Rat-Penat ha fugit;
s’ha amagat darrera la primera mata
perquè no li clavés cap nata.
I ja pensant, abans de començar amb la rendició,
que per a ells pot ser lo millor,
puig que fa massa estona, que senten la presència armada,
d’una rata-penada.
I en quan a la batalla, res se sent,
tal vegada si un pet petit
pudent , esquifit i esclafat
d’un acollonit soldat,
que, en notar la meva presència,
ha sentit por i ha perdut la paciència.
I amb la veu més baixeta, pregunta al seu general
si per casualitat, no té cap orinal;
puig que en sentir-se indispost i escagarolat,
ha pensat que no seria cap disvarat.
I perquè tot plegat no vagi a més i de tota manera,
ja alça la blanca bandera,
i m’envia un missatge de pau,
lligat a la cua d’un pardal.
I aquí acaba finalment,
una guerra que, sortosament,
no passarà de l’intent.
“Aquest és un pensament que és fill d’un Rat-Penat. D’una nit ventosa i fosca, d’una pau reposada i un somriure, tal vegada el més amagat; però és el meu. Un voler volar vers una llivertat, la més preuada. És el regal embolcallat per la complicitat de la nit. Per la seva llum mancada d’ombres. D’un raconet, Mascanada, d’una petita vall. “
Rat-Penat
i jo, el Rat-Penat,ja em teniu ben armat.
De tant valor, entrega, coratge i valentia,
ben segur que si pogués fugiria.
I de tantes bombes, tancs , fusells i canons
tot plegat, sembla un plat de canelons.
I en quan a l’enemic, acollonit,
en veure el Rat-Penat ha fugit;
s’ha amagat darrera la primera mata
perquè no li clavés cap nata.
I ja pensant, abans de començar amb la rendició,
que per a ells pot ser lo millor,
puig que fa massa estona, que senten la presència armada,
d’una rata-penada.
I en quan a la batalla, res se sent,
tal vegada si un pet petit
pudent , esquifit i esclafat
d’un acollonit soldat,
que, en notar la meva presència,
ha sentit por i ha perdut la paciència.
I amb la veu més baixeta, pregunta al seu general
si per casualitat, no té cap orinal;
puig que en sentir-se indispost i escagarolat,
ha pensat que no seria cap disvarat.
I perquè tot plegat no vagi a més i de tota manera,
ja alça la blanca bandera,
i m’envia un missatge de pau,
lligat a la cua d’un pardal.
I aquí acaba finalment,
una guerra que, sortosament,
no passarà de l’intent.
“Aquest és un pensament que és fill d’un Rat-Penat. D’una nit ventosa i fosca, d’una pau reposada i un somriure, tal vegada el més amagat; però és el meu. Un voler volar vers una llivertat, la més preuada. És el regal embolcallat per la complicitat de la nit. Per la seva llum mancada d’ombres. D’un raconet, Mascanada, d’una petita vall. “
Rat-Penat
dissabte, 15 de novembre del 2008
Amb el nostre agraïment més sincer a AGAM ( Associació Gironina D'Amics De La Mar), que en motiu de la cel.lebració de La Diada Del Mar, han efectuat una visita a la Col.lecció Del Rat-Penat de Mascanada. Sempre és bo l' haver pogut compartit amb tots vosaltres un retall del meu somni. Arreveure!!! I per molts anys!
Rat-Penat i Marta Almar. Novembre 2008.
Per a tu rosa bonica
Perquè puguis despertar amb l'alba.
Perquè el sol de posta et faci adormir.
Perquè la llum guardi els teus somnis.
Perquè la pluja faci més bonica la teva bellesa.
Perquè la teva olor sencera poguem respirar.
Perquè no te'n vagis del lloc que has triat per viure.
Per a tu rosa bonica.
Perquè la teva bellesa ens acompanyi en el teu sempre.
Rat-penat. 2006.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)