dilluns, 12 de gener del 2009

La Nit


La nit podrà ser l’equilibri… també una llibertat. La infinitat d’un espai per a recolzar-te, per trobar-hi i desar una alenada d’aire fresc per a la teva ànima cansada, i a on, la foscor, és la balança d’un pensament i mesura del teu dia a dia.

Podràs caminar per on mai no hi ha camí ni drecera i, per més que hi caminis, mai podràs, si vols i pots, passar per allà mateix; a la vegada que… tampoc has de trobar-te sol. La teva companya serà l’ombra fidel de tota la teva vida, viscuda o gastada, i res més!

Seràn tots els records de les teves vivències, hores o estones que, tan li farà si algunes fóren les més margantes, a la vegada i en el moment les més tristes.

La nit te les podrà amorosir, i després… podràs arribar fins i tot tan lluny com puguis, malgrat que… la teva petja, mai serà la mateixa, i els moments menys iguals. Tan sols haurà passat el temps, així com, la teva emprenta.

Sempre hi haurà una nit arraconada a l’aresta de cada dia, a on hi regalimeja la seva foscor, farcida d’una llibertat per a qui vulgui i sàpiga trobar-la i, en tot moment, estrenar-la.

Ratpenat

24 Decembre 2008






divendres, 19 de desembre del 2008

La nit.


Dintre el món, la nit.
Dintre la nit, la foscor.
Un somni, uns silencis.
A la nit no vagis a cercar cap somni,
podria deixar de ser-ho;
ser de mentida.
Deixa que ella te’ls porti,
seran de veritat
i no tindras de somiar-los.
A la nit no vulguis buscar
el millor dels teus pensaments, puig,
si ella te’ls porta,
tots seran iguals.
Seran…
somnis.
La nit és frágil,
sense adonar-te’n
la pots trencar.
No l’enganyis i ella
els somnis et portarà.
A la nit
els records
deixen anar la seva estela,
si t’hi afanyes
i pots seguir-los,
ben segur
que els podràs atrapar
i seran teus.


Rat-penat; Juliol d

dimecres, 17 de desembre del 2008

Bones Festes




¡Omple vaixell ta blanca vela!
I malgrat que siguis joguina
de l’aigua i del vent,
sàpigues portar arreu a on naveguis,
un missatge de pau entre els homes.
I, amb un alè de coratge,
sàpigues arribar a port…
Al cor de tots aquells senzills homes que,
de tot el que és el mar,
en farien poesia.

dilluns, 15 de desembre del 2008


A Mascanada la guerra ha esclatat,
i jo, el Rat-Penat,ja em teniu ben armat.
De tant valor, entrega, coratge i valentia,
ben segur que si pogués fugiria.
I de tantes bombes, tancs , fusells i canons
tot plegat, sembla un plat de canelons.
I en quan a l’enemic, acollonit,
en veure el Rat-Penat ha fugit;
s’ha amagat darrera la primera mata
perquè no li clavés cap nata.
I ja pensant, abans de començar amb la rendició,
que per a ells pot ser lo millor,
puig que fa massa estona, que senten la presència armada,
d’una rata-penada.
I en quan a la batalla, res se sent,
tal vegada si un pet petit
pudent , esquifit i esclafat
d’un acollonit soldat,
que, en notar la meva presència,
ha sentit por i ha perdut la paciència.
I amb la veu més baixeta, pregunta al seu general
si per casualitat, no té cap orinal;
puig que en sentir-se indispost i escagarolat,
ha pensat que no seria cap disvarat.
I perquè tot plegat no vagi a més i de tota manera,
ja alça la blanca bandera,
i m’envia un missatge de pau,
lligat a la cua d’un pardal.
I aquí acaba finalment,
una guerra que, sortosament,
no passarà de l’intent.


“Aquest és un pensament que és fill d’un Rat-Penat. D’una nit ventosa i fosca, d’una pau reposada i un somriure, tal vegada el més amagat; però és el meu. Un voler volar vers una llivertat, la més preuada. És el regal embolcallat per la complicitat de la nit. Per la seva llum mancada d’ombres. D’un raconet, Mascanada, d’una petita vall. “
Rat-Penat

dissabte, 15 de novembre del 2008


Amb el nostre agraïment més sincer a AGAM ( Associació Gironina D'Amics De La Mar), que en motiu de la cel.lebració de La Diada Del Mar, han efectuat una visita a la Col.lecció Del Rat-Penat de Mascanada. Sempre és bo l' haver pogut compartit amb tots vosaltres un retall del meu somni. Arreveure!!! I per molts anys!

Rat-Penat i Marta Almar. Novembre 2008.


Per a tu rosa bonica


Perquè puguis despertar amb l'alba.

Perquè el sol de posta et faci adormir.

Perquè la llum guardi els teus somnis.

Perquè la pluja faci més bonica la teva bellesa.

Perquè la teva olor sencera poguem respirar.

Perquè no te'n vagis del lloc que has triat per viure.

Per a tu rosa bonica.

Perquè la teva bellesa ens acompanyi en el teu sempre.


Rat-penat. 2006.

dilluns, 10 de novembre del 2008